Fa anys, uns quants anys que volia anar a Barcelona i este estiu per fi he anat!!!!
No sabíeu les ganes que tenia jo de veure les coses tan boniques que hi ha per allí. La Sagrada Família, la casa Batlló, la casa Milà i el park Güell entre altres. No sé com Gaudí tenia tanta imaginació, tot un artista de veres.
Però bé, el meu viatge a Barcelona no sols podia ser per a veure les construccions de Gaudí, el món del dolç no podia deixar-lo a banda. Com bé sabreu, a Barcelona està la pastisseria d'Escribà. Que no sabeu qui és? Un famós pastisser que crea dolços tan estrambòtics i curiosos com deliciosos. Va ser casualitat que on ens allotjàvem estava molt prop de la Antiga Casa Figueres, una de les tendes d'Escribà. La façana és d'allò més estranya i modernista clar!
Vaig estar tres dies a Barcelona, de divendres a diumenge i per aprofitar l'estada vaig fer un curset de macarons que justet era l'últim dia que em quedava. Així que el diumenge ens vam alçar prompte i vam anar a l'altra tenda d'Escribà en la Gran Via. Els nervis em recorrien la panxa. I si no m'eixien bé? I si...? I si...?
Però tot va eixir bé!! El professor, Óscar Hernández, tot un luxe. El curset consistia en preparar les galetes del macarons i després farcir-los amb tres tipus de farcits. Óscar primer va fer la demostració i després per grups de dos fèiem la massa afegint diferents colors. Jo vaig fer els taronja intens amb un farcit de melmelada de maracujà. Em van quedar perfectes!! Els altres varen ser de cafè i de vainilla. Llàstima que els que vam fer blanquets per als de cafè no isqueren tan bé i haguérem d'utilitzar els que havia fet Óscar amb el taronja claret.
Se'm va fer curt el curset, tenia ganes de més, però així i tot estava contenta amb el resultat.
La meua sorpresa va vindre després. En baixar de l'acadèmia em venia de gust pegar un mos i que millor que entrar a la pastisseria d'Escribà. Prenem seient i els meus pares em conten que uns minuts després de jo pujar a fer el curset han vist a Christian Escribà entrar en la pastisseria. No m'ho creia, jo també volia veure'l!!
Per sort uns minuts després de comentar-ho veiem a Escribà que ix tot pensatiu. Jo tenia clar que no m'arrimaria a demanar-li una foto. Mon pare veu que això em faria feliç i de sobte s'alça i va cap a ell. No sé el que li va dir però m'ho vaig imaginar quan els veig vindre cap a mi. Si!!! Ja era feliç, ja podia anar-me'n a casa més contenta que ningú. És més simpàtic i amable Escribà... va estar bé parlar amb ell encara que foren cinc minutets.
Pastissos i més pastissos, cadascun diferent de l'anterior. L'ou de Fabergé de Masterchef és preciós.
Esperant el pròxim viatge ja!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada